• Imagen
Història

Història de Palma

 

De la seua antiguitat tenim poques notícies. La seua prehistòria no pot desglossar-se de la Gandiense, i així deguem aplicar el que es sabut d'aquesta. Tanmateix es pot afirmar que el seu origen deu remuntar a l'època pre-romana o romana, donat que en Palma es descriuen 5 jaciments arqueològics, en els que s'han trobat materials del Neolític, Edat de Bronze, Cultura Ibèrica i Romanització. Quan les tropes de Jaume I van venir a reconquerir aquestes terres el nom de Palma ja existia, no n'hi ha dubte que no és una paraula musulmana.
Els musulmans van envair la Península l'any 711 i van viure un llarg període de pau. No sabem res de la vida del nostre poble durant alguns segles, però poc després de l'any 1000 començaren les revoltes i la formació dels regnes de Taifa, que van tenir entre si freqüents lluites on es defenien dels repetits atacs cristians. Es a dir, s'inicià un llarg període de pau precària en el que cobraren importància tots aquells llocs de fàcil defensa. I Palma ho era, però va quedar desbordada per l'ombra del seu poderós castell.

 

RECONQUESTA DE LA SAFOR. DONACIONS QUE FA EL REI EN EL TERME DEL CASTELL DE PALMA. 

 

Segles després en 1238 el Rei moro Zayyan va haver de capitular i entregar la ciutat de València i tot el territori fins al Xúquer; es per això, que tota l'Alqueria de Palma va parar a mans de Gausbert del Perer, a Ador s’estableixen 16 pobladors, donant-los casa i 34 jovades de terra: han de pagar 60 sous censuals. En la torre anomenada Navesa, dos pobladors i 16 jovades de terra.
Així distribuïda la terra i realitzat el primer assentament de pobladors, tots ells cristians, el que va donar a entendre que els musulmans ja havien abandonat estos llocs, el dia 29 de Març de l'any 1261, des de València el rei confirmà als de Palma i Borró les seues possessions.

 

SITUACIÓ DEL CASTELL DE PALMA DE GANDIA
LA BARONIA DE PALMA. ELS PROXITES
 

El senyor Jaume I es trobava greument malalt i va decidir renunciar al regne de València en favor dels seus fills. Poc més d'un mes de la mort de Jaume I, el seu fill l'Infant el Senyor Pere , abans de ser coronat rei de Saragossa, des de Xàtiva donà l'ordre a Jaume de Linares, que donara el castell de Palma a Berenguer de Offegato, a qui el dia 1 de Setembre li comandà aquest castell amb 1.500 sous reials a l'any.
Després de ser coronat rei (26 de Novembre de 1276), el Senyor Pere donà l'ordre als veïns del castell de Palma i Llutxent, per que reconegueren per senyor a Joan de Próxita, al qui , en el mateix dia, li va ser concebut en feude honorari el castell de Palma amb el seu terme i alqueries.
L'any 1321, el Rei en Jaume II, prova de gratitud amb Joan de Próxita, va concedir al seu hereu Francesc de Próxita la gràcia especial de poder exercir , mentre visquera, el mero imperi en els llocs de Almenar-castell que havia comprat el mateix rei, Palma, Llutxent i Pinet, amb la condició que a la seua mort tindria que retornar-ho a la corona.
Anys després, el castell passà a les mans del rei d'Aragó Alfons el Magnànim i el dia 17 de Febrer de 1455 des de Castel-Novo a Nàpols, el rei amb carta de gràcia confirmava la venta del castell a Guterrio de Sandoval i el seu soci Bernat de Joan. D'aquesta forma una volta més en l'història de Palma la baronia Próxita ostentava el senyoriu, esta vegada reial i efectiu de la baronia de Palma i Ador encara que no va ser per molt de temps.
Isabel de Próxita en companya de la Justícia, jurats i prohomes de Palma concedeix llicència a mosen Ausiàs March per que puga cavar una sèquia dins del terme de Palma amb el fi de traure aigua del riu d'Alcoi, fins a Beniarjó, on la necessita per a incrementar la producció de canya de sucre.
En Febrer de 1463, Joan de Próxita va posar en venta la baronia de Palma. El 6 de Setembre de 1468 donava el dret de compra al seu vicecanceller Joan Pagès, li donà un temps de 10 anys per abonar la quantitat.
No s'ha pogut esbrinar si la compra realment es va fer i per quant de temps Joan Pagès fou senyor de Palma el que sí que es cert es que va ser poc, ja que el 20 d'Agost de 1484, Ferran el Catòlic, des de Sevilla, dictà sentència definitiva en el pleit que, envoltant els drets sota els llocs de Palma i Ador, tenien plantejat Joan Cardona, d'una banda, i Miquel de Gilbert i Joan de Coloma, d'altra, sentenciant que Joan Cardona no tenia cap dret sota els llocs que quedaven lliures.

 

ELS COMTES DE AYTONA, SENYORS DE PALMA I ADOR.
 

Durant uns cent anys, la baronia de Palma i Ador va anar passant de mà en mà, per distints propietaris, que feien d'ella "penyora" per assolir els seus interessos.
Vora el 1536 Joan de Montcada i Cardona amb la seua dona Àngela Tossà i Ripoll van ser senyors de Beniarjó i la baronia de Palma i Ador.

 

LA GERMANIA. LA BATALLA DEL VERNISSA 1521.
 

Al començament de l'any 1521 la rebel·lió agermanada s'havia estes per tot el Regne. Hi havia triomfat a València i Xàtiva, i, procedent de la zona d'Albaida, es disposava a anar contra Gandia.
Li es comunicà la notícia al virrei El senyor Diego, que vegen-se acorralat per una part pels enemics, acampat en Palma i Ador, i d'altra pels amics que li demanaven batalla, recels del desenvolupament i en ordre d'assegurar la retirada, embargà la nau d'un genovès ancorada en el port de Dénia i depressa es reuní amb el duc i homes d'armes.
El 25 de Juliol eixiren de Gandia les tropes senyorials, portant al frenat les respectives banderes. Molt prompte trobaren el seu enemic, que estava format en dues ordres: una anava cap la ribera del riu Vernissa, i la segona per la falda de la muntanya, tangent mitja artilleria situà sota l'Assut de Palma.
Juntant els camps començà la batalla. L'artilleria dels agermanats va fer prou de mal a la cavalleria del virrei; la dels senyors no va fer gaire mal, perquè molts de la part del virrei tiraven sense bala o alt, també s'uniren molts de part del Senyor Diego el van abandonar i se'n van anar a saquejar Gandia i els pobles del voltant. Fou un vertader desastre.
Fins a l'any 1936 existia un monòlit "La creu Blanca", posteriorment amb una imatge del Sagrat Cor, que recordava la batalla de Vernissa i feia honor als qui defengueren els seus drets i llibertats i moriren en ella.

 

L'EXPULSIÓ DELS MORISCOS (1609)
 

En 1609 es va dur a terme l'expulsió dels moriscs, però aquesta no afectà directament els habitants de Palma, que en la seua totalitat eren cristians vells, però sí indirectament ja que en els pobles del costat vivien prou moriscs, que prestaven servei als del poble, en concret 758 famílies.

 

L'ABOLICIÓ DELS FURS I FITACIÓ DE LA BARONIA DE PALMA I ADOR. (1707-1763)
PALMA I ADOR MUNICIPIS INDEPENDENTS
 

A partir de l'any 1841, tenint en compte la nova normativa, Palma i Ador, que durant més de 500 anys havien caminat junts, sol·licitaren al Regent de Govern constituir-se en ajuntaments independents, doncs ja contaven amb cent veïns cadascun. La sol·licitud fou acceptada i concebuda la súplica.
El nou consistori de Palma, ja des de les primeres eleccions de regidors per separat estigué mediatitzat per llauradors poderosos, a manera de cacics que tractaven de pressionar als 37 "ciutadans" de ple dret, i donaren com a resultat el lliurament de la vara al nou alcalde Gaetà Escrivà.

 

Font: Palma de Gandia. Geografia, història i patrimoni per Abel Soler.

 

Formulari de cerca

Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dg
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31